Back فاين جايل Arabic Fine Gael AST Фине Гейл Bulgarian Fine Gael Czech Fine Gael Welsh Fine Gael Danish Fine Gael German Φίνε Γκελ Greek Fine Gael English Fine Gael Esperanto
  | |
| Dades | |
|---|---|
| Nom curt | FG |
| Tipus | partit polític |
| Ideologia | Democràcia cristiana, Conservadorisme |
| Alineació política | centredreta |
| Història | |
| Creació | 3 de setembre de 1933 |
| Fundador | William T. Cosgrave, Frank MacDermot i Eoin O'Duffy |
| Activitat | |
| Membre de | Partit Popular Europeu |
| Membres | 21.000 (2016) |
| Governança corporativa | |
| Seu | |
| Presidència | Martin Heydon Leo Varadkar (2017–) |
| Persona rellevant | Enda Kenny, TD |
| Afiliació internacional | Internacional Demòcrata de Centre |
| Altres | |
| Color | |
| Lloc web | finegael.ie |
 
| |
Fine Gael (en irlandès, família o tribu dels irlandesos) és un partit polític irlandès d'ideologia demòcrata-cristiana.
Fou fundat el 3 de setembre del 1933 de la fusió del Cumann na nGaedhael, de l'Associació de Camarades de l'Exèrcit i del Partit Nacional de Centre.
El seu naixement és fruit de les disputes en el si del Sinn Féin durant les negociacions per trobar una solució pacífica després de la Guerra d'Independència amb el Regne Unit. A més, aquest fet originà la sortida del sector republicà i més nacionalista del Sinn Féin i la creació del Fianna Fáil.
Mícheál Ó Coileáin (o Michael Collins) fou un dels negociadors de la pau, la qual conclogué amb el Tractat Angloirlandès que establí la secessió de la major part d'Irlanda, menys l'Ulster que es reservava el dret de continuar pertanyent a la Gran Bretanya.
A diferència d'aquest, el Fine Gael representa avui la defensa acèrrima de la integració europea i d'un nacionalisme irlandès moderat, sempre oposat al republicanisme violent. És membre de ple dret del Partit Popular Europeu i des de 2009 té 4 eurodiputats al Parlament d'Estrasburg.
Per primera vegada a la història a les eleccions al Dáil Éireann de 2011 el Fine Gael guanyà les eleccions generals amb més del 36% dels vots i 70 diputats dels 166, després de l'aclaparador daltabaix de l'imperant Fianna Fáil. Després de la retirada d'Enda Kenny, que va governar des de 2011, Leo Varadkar va ser elegit líder del partit el 2 de juny del 2017 i 14 de juny va esdevenir Taoiseach (primer ministre), fins que a les eleccions de 2020 cap partit va obtenir la majoria, i el Fine Gael i el Fianna Fáil van governar en coalició encapçalada per Micheál Martin del Fianna Fáil: Varadkar va recuperar la seva posició com a Taoiseach el desembre de 2022.[1]
Els secretaris del partit han estat:
- General Eoin O'Duffy (1933-34)
- William T. Cosgrave, (1934-44)
- General Richard Mulcahy, TD (1944-59)
- Thomas F. O'Higgins, TD, 1944
- John A. Costello, TD (1944-1959).
- James Dillon, TD (1959-65)
- Liam Cosgrave, TD (1965-77),
- Garret FitzGerald, TD (1977-87),
- Alan Dukes, TD (1987-90)
- John Bruton, TD (1990-2001),
- Michael Noonan, TD (2001-2002)
- Enda Kenny, TD (2002 - 2017)
- Leo Varadkar, 2017-2024[1]
- Simon Harris, 2024-[2]
- ↑ 1,0 1,1 «Irish Prime Minister Leo Varadkar announces surprise resignation» (en anglès). CNN, 20-03-2024. [Consulta: 20 març 2024].
- ↑ Vicenç Pagès. «El democristià Simon Harris, nou primer ministre d'Irlanda amb els vots en contra del Sinn Féin». El Nacional, 09-04-2024. [Consulta: 10 abril 2024].